Misteris Setmana Santa

La tradició dels Monuments de setmana santa a Olesa de Montserrat, els popularment anomenats "misteris", la representació amb imatges dels diferents moments de la passió de N.S. Jesucrist, la es documenta a partir de la darreria del s. XVII i al llarg del s. XVIII, encara que el seu origen pogués ser, probablement, anterior.

Com esmenta el Dr. R. Casajoana, pvre., a "Vida Olesana" el 1931, "...els misteris són venerats a nostra Olesa, de molt temps ençà, és qüestió de cents anys, per ço s'explica que en cap casa sàpiquen donar cap data concreta de quan comencà aquesta devoció popular i la processó...".

Els dos Sant Crist desapareguts de "Ca la Pellera", del segles XV i XVI respectivament, eren les dues imatges més antigues relacionades amb aquesta tradició, que tingué el seu gran desenvolupament en plena època barroca amb la fundació el 1694 de la Congregació dels Dolors que, al llarg del segle XVIII es fa càrrec de l'antiga Confraria del Sant Crist. (La Congregació de la Santa Creu apareix documentada el 1527).

En època barroca tardana s'esculpiren, probablement, el important conjunt del Sant Sepulcre, la talla de la Flagel·lació de Cal Puigjaner que el 1916 passà  al Museu Diocesà del Seminari de Barcelona, que posteriorment, el 1936 desaparegué, i la Pietat de Can Carreras.

A cavall del segles XIX i XX els misteris tingueren una nova revifalla amb la restauració d'alguns d'ells, els més valuosos i la substitució d'altres per talles de major qualitat, com el conjunt del Carrer de l'Amargura, realitzat de nou entre 1881 i 1901, mitjançant subscripció popular de la seva barriada (un dels trets importants que caracteritzen aquesta tradició). 

Les revoltes socials, sota l'esguard de la guerra civil espanyola, acabaren amb aquest patrimoni, restant només alguns elements dispersos, com els meravellosos angels barrocs que acompanyaven el tabernacle del Sant Sepulcre o alguns ganfarrons de les antigues congregacions.

Tanmateix, acabada la guerra civil, les barriades i confraries encarregaren de nou les seves respectives imatges. D'aquest periode destaquen les importants talles de l'escultor J.M. Camps i Arnau: el Sant Crist i la Mare Déu dels Dolors de la Parròquia, el Sant Crist jacent de la barriada del carrer del Forn i la Pietat de Can Carreras.

ELS PROCESSOS TRADICIONALS DE SETMANA SANTA I LA PROCESSÓ.

El prevere local Dr. Ramon Casajoana féu un interessant estudi, publicat el 1931 sobre les costums populars de la setmana santa a Olesa. Del mateix extreiem la documentació d'aquesta explicació.

El dimecres sant els veins de cada barriada portaven el seu respectiu misteri, els grillats, atxes, ciris i tot tipus d'ornaments religiosos per a realitzar el pas, a la manera com s'estila fer en el Monument de la Parròquia. Cap el tard es pasava el rosari a totes les cases on hi havia un misteri, dirigit pels vicaris i beneficiats. Era tradicional en algunes cases fer-lo cantant, amb acompanyament de corda, per músics de la vila. L'assistència del poble, els dies en què estaven expossats els misteris, era grandiosa. El dijous sant hi havia la processó. L'any 1931 es contabilitzaren 462 persones prenent-hi part activa.

ORDRE I CURS DE LA PROCESSÓ

"....obrien la processó els ganfarrons de la Passió, Misteri de l'Açotament, "Ecce Homo", Carrer de l'Amargura, la Creu amb els improperis de la Passió (que la gent equivocadament diu Vera Creu), el Sant Crist de la Parròquia amb el Cos de Portants revestits amb vesta, el Devallament de la Creu, El Sant Sepulcre, la Dolorosa amb el seus congregants i tancaven la processó les autoritats de la vila, el senyor rector amb la Junta d'Obra, el senyor Alcalde, Magnífic Ajuntament i el sergent de la Guardia Civil.

El curs de Consuetud de la processó és el següent: sortint de la Porta Principal de l'Església, l'antiga Plaça de la Cendra, carrer de Dalt, Coscoll, plaça Constitució, carrer de l'Església, Riera, carrer de la Senyora, Ample, Creu Reial, Santa Oliva, Hospital, plaça de la Cendra i novament a l'Església:

LITURGIA PER LA SETMANA SANTA

Per dijous sant, la missa s'ha de celebrar per la tarda, entre les cinc i les vuit de la tarda. La comunió exclusivament amb la missa.

Per divendres sant, la missa solemne s'ha de celebrar entre les tres i les sis de la tarda, La comunió exclusivament amb la missa, amb excepció de malalts i gent en perill de mort. (Sempre amb desdejuni eucarístic de tres hores abans de la comunió).

Dissabte sant és el dia de dol total, sense missa. En la vigília pascual fins la missa de mitjà nit de Resurreció. Ciri pasqual i benedicció de les aigües baptismals.

 

LES IMATGES DEL TRADICIONALS MISTERIS

LA FLAGEL·LACIÓ DE JESÚS DE CAL PUIGJANER.

 

 

Les imatges que es destruïren el 1936 eren importants talles de fusta. El Crist lligat a la columna es féu el 1913 i costà a la barriada, 500 pessetes. Les imatges dels jueus s'esculpiren el 1871.

La imatge antiga del Crist passà al Museu Diocesà del Seminari de Barcelona, desapareixent també durant la guerra civil.

Aquestes imatges pertanyien a les barriades de Creu Reial i Santa Oliva. Abans de guardar-se a "Cal Puigjaner" havia estat a "Cal Figueras".

L'"ECCE HOMO", DE "CA L'ESCOSI".

Aquesta imatge era propietat parroquial i era venerada en un dels altars laterals de la Capella del Santíssim de la Parròquia d'Olesa. La imatge no era de cos sencer, sinó tan sols un bust de test de terracota massissa. Sortia de la Parròquia. exclusivament, els dies de setmana santa per ser exposat al carrer Esglèsia a ca l'Escosi. Havia estat molt restaurat. Algunes famílies tenien especial devoció per aquesta imatge. Els Puigjaner ofrenaren la xapa i la corona; la familia de "Cal Fillet" feren ofrena del tabernacle i la canya i pagaven les despeses dels portants en la processó. Tradicionalment, s'hi cantava el rosari amb l'orfeó i orquestra.

 

"EL CARRER DE L'AMARGURA", DE CAL PEL·LA.

 

Les imatges perdudes durant la guerra civil eren un conjunt format per una verge dolorosa, Jesús amb la creu i un jueu tocant una trompeta. Les tres talles eren de pasta de cartró i estaven tan inservibles que no podien sortir en la processó. Aleshores s'havien guardat a "Cal Porta".

Aproximadament, el 1881 es féu de nou la Verge i el Jueu, i el 1901 es va fer el Crist. El misteri era de la barriada. La comissió que s'encarregà d'aquella restauració estava formada per les Sres. de "Cal Freixenet", "Cal Pel·la" i de "Cal Janot".

La nit del Divendres Sant, mentre es feia el sermó de la Soletat a la Parròquia, la Verge Dolorosa d'aquest conjunt presidia l'altar major.

Les antigues imatges de pasta de cartró foren regalades a la parròquia de Biescas (Osca), mitjançant el Sr. Llorenç Matas, tinent de la Guàrdia Civil. Es desconeix si actualment es conserven aquestes imatges.

EL "SANT CRIST", DE LA PARRÒQUIA.

 

Aquesta imatge que es venerava al Santíssim, durant els dies de setmana santa, estava exposada a la capella de Sant Bernat, recolzant damunt l'altar a l'adoració dels fidels. Aquesta imatge tenia un cos de portants. Es tractava d'una important talla, probablement del segle XVII, amb faldilla de roba i perruca de cabell natural, per donar més expressivitat a la imatge.

"EL DAVALLAMENT", DE CAN CARRERAS.

Es tractava del pas més important que no pertanyia a la Parròquia. Corresponia a la barriada dels pagesos. Havia estat guardat des de sempre a la casa de "Can Carreras", on tenia reservada tot l'any una espaiosa cel·la. Possiblement, es tractava d'un conjunt de talla del segle XVIII. La verge portava el cor amb set espases i una corona d'argent. El Misteri tenia una comissió de membres amb càrrec vitalici. El rosari del Dimecres sant havia estat sempre cantat. L'any 1916 les imatges foren restaurades i repintades.

EL "SANT SEPULCRE",  DE "CA LA ROSA DEL JANOT".

 

Aquesta imatge pertanyia a la parròquia i posseïa un altar propi en la nau del Santíssim, La talla de fusta estava tancada dins una riquíssima vitrina daurada. El tabernacle on estava exposat, així com els quatre àngels i els diversos ornaments, era propietat del veïnat.

Antigament havia estat guardat i exposat a "Cal Gavion". Des del 1906 es venera , per setmana santa, a l'entrada de "Ca la Rosa del Janot". A principis del segle XX, una devota anònima esmerça 600 pessetes per la restauració del conjunt.

Durant el curs de la processó, la guàrdia civil de la vila, amb l'armament a la funerala, feia guàrdia d'honor. Podem donar una data aproximada sobre l'execució d'aquestes talles, l'any 1757, l'altar del Sant Sepulcre fou instal·lat a la parròquia. Els àngels que acompanyaven l'antiga imatge es conservan, encara, a la mateixa casa on s'exposa el misteri.

 

 

"SOLEDAT EN EL CALVARÍ",DEL CARRER ARGELINES.

 

 

 

 

 

 

"MARE DE DEU DELS DOLORS" A LA PARRÒQUIA DE SANTA MARIA.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

"L'HORT" DE LES MONGES PAULES.

 

 

 

 

 

 

 

"EL BES DE JUDES", BARRI DE L'HOSPITAL DE NOSTRA SENYORA DE MONTSERRAT.

 

 

 

 

 

"CRIST DE L'AGONIA" AL BARRI DE SANT BERNAT.