Història de l'Escut

Entre 1874 i 1931 l´Ajuntament emprà uns segells ovalats amb un escut ovalat quarterat:

• a la part de dalt, a l´esquerra, una olivera terrassada
• a la part de dalt, a la dreta, i a la part de baix, a l´esquerra, les quatre barres
• a la part de baix, a la dreta, una muntanya de penyes amb una serra al capdamunt

Al capdamunt de l´escut hi havia una corona de comte en uns segells o una corona d´infant d´Espanya, en d´altres. Els marges eren decorats amb una palma a l´esquerra i un ram de llorer a la dreta.

Des de 1932 l´Ajuntament emprà un escut ovalat quarterat:

• a la part de dalt, a l´esquerra, sobre un fons d´atzur, un arbre terrassat de color sinople fustat de castany.
• a la part de dalt, a la dreta, i a la part de baix, a l´esquerra, sobre un fons d´or, les quatre barres.
• a la part de baix, a la dreta, sobre un fons d´atzur, la muntanya amb el monestir, tot al natural.

Al capdamunt de l´escut, una corona sense identificar.

Armand de Fluvià, a l´hora d´aprovar l´escut oficial, va fer una sèrie de consideracions sobre l´escut anterior:

1. La forma ovalada és pròpia dels segells -municipals i parroquials-, però no dels escuts municipals.
2. La corona que timbra l´escut ha de ser la mural de vila, ja que la vila no ha estat mai el centre d´una jurisdicció de títol i, a més, no té cap sentit una corona comtal o d´infant d´Espanya, o l´emprada actualment, que s´escapa de tota classificació.
3. Les quatre barres no li corresponen perquè la vila no ha estat mai de jurisdicció reial.
4. La muntanya de penyes és el primer senyal característic de la vila que apareix als segells, ja que representa un senyal de jurisdicció.
5. El senyal propi de la vila és l´olivera -abans ram o branca- i cal representar-lo en primer lloc.

Per tot això, l´escut d´armes de la vila d´Olesa de Montserrat va ser descrit i organitzat de la manera següent:

ARMES

Escut caironat truncat: a la part de dalt, sobre un fons d´or, una olivera arrencada de color sinople fruitada de color sable; i a la part de baix, sobre un fons de color gules, una muntanya de set penyes d´or amb una serra també d´or al capdamunt. A sobre, una corona mural de vila.

L´escut fou aprovat oficialment el 9 de maig de 1986 i publicat en el Diari Oficial de la Generalitat el 30 de juliol de 1986.

NOTES I BIBLIOGRAFIA
- Ferran de Sagarra: Sigil·lografia catalana, vol II
- Pere Costa: Nobiliario Catalán
- Pere Màrtir Rigalt i Fargas: Tratado de nobleza
- Francesc Carreras i Candi: Geografia General de Catalunya
- Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona: Col·lecció Sigil·logràfica Catalana. Col·lecció de sobres amb segells municipals de Catalunya. Col·lecció de documents amb segell municipal i Àlbum amb segells municipals de Catalunya.
- Arxivo Histórico Nacional (Madrid): Sección de Sigilografía
- Arxiu Històric Municipal d´Olesa de Montserrat