La Passió d'Olesa

L´origen de La Passió d´Olesa hem de cercar-lo en els misteris i actes sagramentals de l´Edat Mitjana, els quals nasqueren dins el temple parroquial en les festes solemnes de Pasqua de Pentecosta, continuaren després a l´atri o al claustre i, finalment, a la plaça de l´Església. Aquestes manifestacions havien de ser uns fets consolidats perquè ja en un inventari de la sagristia d´Olesa, datat el 1540, es menciona una consueta per fer la Passió, de paper. També en el llibre de comptes de l´any 1642 de la Confraria de la Puríssima Sang, hi trobem una relació de vestuari i un esbós del repartiment de papers.
En el segle XVIII, Fra Antoni de Sant Jeroni donà forma literària als principals passatges de la Passió. La tradició oral diu que es representava a l´interior d´algun dels molins d´oli de la nostra vila. L´any 1847 s´inaugurà el Teatre Principal, on tingueren lloc les representacions fins a l´any 1919. L´any 1901 s´inaugurà el Teatre del Círcol i l´any 1924, el Teatre Olesa. Després de la Guerra Civil (1936-1939), solament es representà al Teatre Olesa fins a l´any 1951. L´any 1952 s´inaugurà el Gran Teatre de La Passió, amb 2.400 butaques, que es construí sobre el solar de l´antic Teatre del Círcol, que havia estat enderrocat.
El text de la Passió el modificà completament el poeta i escriptor local Joan Povill i Adserà (1903-1985). La nova lletra fou estrenada totalment l´any 1949. L´any 1968 el director teatral José Tamayo modernitzà l´espectacle.
La nit del 23 de febrer de 1983 un incendi destruí el Gran Teatre. Amb les ajudes de la Generalitat, la Diputació, el Ministeri de Cultura, l´Ajuntament i tot el poble, es construí el Nou Teatre de La Passió, que té una capacitat per a 1.500 espectadors. S´inaugurà l´1 de maig de 1987. L´espectacle de La Passió es continua representant any rere any durant els mesos de març, abril i maig.

Enllaç a la web de la Passió d'Olesa